XAVI SARRIÀ
Quan l?Ivan torna a València per enfrontar-se a les seues ombres, recorda els dies d?aquell 1992 que li van canviar la vida. Els blocs de pisos entre descampats, recreatius i alqueries abandonades. Els amics del barri marcats per les frustracions de les seues biografies. L?estètica i el llenguatge que usaven com a cuirassa. Les cançons gravades en cassets on es refugiaven. L?espiral de violència que els arrossegava cap a un oceà d?incerteses. Les famílies que patien els seus propis naufragis. El fràgil equilibri que es va trencar amb la mort inesperada.